El repartiment d’energia en autoproducció col·lectiva

La modalitat d’autoconsum col·lectiu és aquella en què diferents habitatges, locals o altres punts de subministrament elèctric, es beneficien d’un o més punts de generació d’electricitat renovable. Per distribuir l’energia generada s’aplica el mètode de repartiment d’energia que estableixen el Reial decret 244/2019 i l’Ordre TED/1247/2021.

La normativa preveu que, per acollir-se a una modalitat d’autoproducció col·lectiva, les persones participants associades al punt o punts de generació, han de signar un acord de repartiment en el qual es determina quin percentatge d’energia generada pertoca a cada participant de l’autoproducció col·lectiva. 

Paral·lelament a aquest acord de repartiment, cal generar un fitxer de coeficients, en què es traslladi numèricament aquest acord (és a dir, que determini quina proporció d’energia li pertocarà a cadascú). 

El percentatge d’energia generada que pertoca a cada participant de l’autoproducció col·lectiva s’anomena coeficient de repartiment. Aquests coeficients:

• Prenen un valor d’entre 0 i 1. (És com si fos un percentatge, però en lloc d’anar de 0 a 100, va de 0 a 1.)
• La suma de tots els coeficients ha de ser 1.
• Poden ser fixos si totes les hores de l’any tenen el mateix valor.
• O bé, poden ser variables. En aquest cas s’han de definir per a cadascuna de les hores de l’any.

Així, si un punt de subministrament associat té, per exemple, un coeficient de 0,3 en una hora determinada, vol dir que li pertoca el 30% del total de l’energia generada en aquella hora. Si durant aquella hora concreta en aquest habitatge o local no s’utilitza el total de l’energia assignada (en aquest exemple, el 30% de la generada), els kWh no utilitzats computen com a excedents d’aquest habitatge o local concret. En el cas contrari, si l’habitatge demanda més energia de la que té assignada, aquesta energia de més comptabilitza com a consum habitual de xarxa i es cobra de forma convencional a la factura elèctrica. 

Pots trobar més informació tant de l’acord de repartiment com del fitxer de coeficients en l’article del Centre d’Ajuda que explica què has de fer per passar el teu contracte a una modalitat amb autoproducció.

Mètode de repartiment

1. L’energia generada pels panells solars es comptabilitza pel comptador de generació durant el període d’una hora. Aquesta és l’energia horària neta generada. Aquesta energia varia cada hora en funció de la climatologia, el moment del dia i l’època de l’any.  

2. A aquesta energia generada se li aplica el coeficient de repartiment de cada participant de l’autoproducció col·lectiva. És a dir, en funció del repartiment acordat, es calcula quina part d’energia generada li pertoca a cadascú en el període d’una hora. Aquesta és l’energia horària neta generada individualitzada.

3. Cada participant utilitza, de la seva energia horària neta generada individualitzada, la que necessiti o pugui aprofitar; aquesta energia generada aprofitada en el tram d’una hora s’anomena energia horària autoconsumida individualitzada. Computa com a energia utilitzada directament de les plaques solars i, per tant, és una energia que no cal comprar a la xarxa. 

4. L’energia generada que li pertoqui a cada participant en cada tram horari, i que no utilitzi en aquell moment, es computa com a excedent. Aquesta energia s’anomena energia horària excedentària individualitzada, i és la que es pot compensar si s’està acollit a una modalitat amb compensació d’excedents. 

5. Així doncs, l’energia generada que li pertoca a cadascú (energia horària neta generada individualitzada) es reparteix entre l’energia que s’utilitza (energia horària autoconsumida individualitzada) i l’energia que no s’utilitza (energia horària excedentària individualitzada). 

Exemple

Imaginem una instal·lació d’autoproducció col·lectiva que consta de tres habitatges i un local. Els coeficients de repartiment —que considerarem fixos per simplificar l’exemple— són els següents:

Entre les 11 h i les 12 h d’un dia determinat, la instal·lació genera 5 kWh. A l’habitatge 1, doncs, li tocarà 1 kWh, ja que és el resultat de multiplicar el coeficient (0,2) per l’energia generada (5 kWh). Dit d’una altra manera, al primer habitatge li pertoca el 20% de 5 kWh, que és 1 kWh. El repartiment d’energia durant aquella hora és el següent:

Veiem ara com es reparteix l’energia entre els diferents punts de subministrament durant aquella hora, tenint en compte també el seu ús d’energia de la xarxa:

La compensació simplificada en l’autoproducció col·lectiva

Algunes modalitats d’autoproducció col·lectiva es poden acollir a la compensació simplificada d’excedents, són les següents:

• Autoconsum col·lectiu en xarxa interior sense excedents (la compensació es realitza entre les persones titulars associades a la instal·lació de generació).
• Autoconsum col·lectiu en xarxa interior amb excedents.
• Autoconsum col·lectiu a través de xarxa de baixa tensió on tots els punts de generació estan connectats a través de xarxa de baixa tensió a un dels punts d’ús de l’energia.

La compensació simplificada en autoproducció col·lectiva funciona de la manera següent:

L’energia horària excedentària individualitzada es transforma en un valor econòmic segons el preu kWh establert per la comercialitzadora. Aquest valor econòmic es descompta directament del valor econòmic del terme d’energia utilitzada a la factura elèctrica. Com a molt, el resultat pot ser de zero euros, però en cap cas pot ser negatiu o acumulable per a mesos vinents. Cal recordar que la part fixa de potència contractada i els impostos associats a aquests conceptes s’han de pagar igualment. 

Enllaços relacionats

• Guia pràctica sobre l’autoproducció en blocs de pisos (Som Energia)